1 de cada 3 famílies monoparentals viu en risc de pobresa a Catalunya

1 de cada 3 famílies monoparentals viu en risc de pobresa a Catalunya 2018.10.24
Publicat el 24/10/2018 a Benvingut nadó, General, Professionals
La Taula del Tercer Sector ha presentat l’estudi ‘Monoparentalitat femenina i pobresa. Gènere, soledat i conciliació, l’arrel del problema’ dins el cicle Debats ‘Catalunya Social’. Aquest estudi analitza la situació de les famílies monoparentals a Catalunya en diversos aspectes: habitatge, treball, salut, soledat i xarxa social, migració i repercussió en la vida dels infants.
Les dades confirmen que la pobresa no només afecta més les dones, sinó que hi ha una relació directa entre el procés d’empobriment i el gènere. Ser dona implica ser més vulnerable davant la pobresa i l’exclusió social. Ser dona i estar sola al capdavant de la família augmenta encara més aquest risc. Però ser dona, estar sola al capdavant de la família i no tenir feina, un habitatge digne i/o una xarxa de suport, multiplica aquest risc de ser vulnerable”, ha assegurat Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector.

Algunes conclusions de l’estudi ‘Monoparentalitat femenina i pobresa’:

  • A Catalunya, el 80% de les llars monoparentals estan encapçalades per una dona i el 35% de les famílies monoparentals catalanes estan en risc de pobresa. A Espanya, aquest risc augmenta fins a més del 50%.
  • Les principals dificultats són l’accés a l’habitatge i el treball. 1 de cada 2 famílies monoparentals té problemes amb l’habitatge (risc de desnonament, impagaments o deutes hipotecaris) i el 50% de les dones monoparentals estan desocupades o treballen en l’economia submergida.
  • En aquestes llars monoparentals hi ha molta la soledat i falta de suport afectiu. El 20% de les mares monoparentals ha tingut o té un problema de salut mental (depressió, estrès o ansietat) fruit d’aquesta situació.
La Taula del Tercer Sector reclama que es desenvolupin amb urgència polítiques de lluita contra la pobresa que siguin integrals, transversals, coordinades amb el sector social i que incloguin la perspectiva de gènere. Insisteix en la necessitat de disposar d’estratègies que tinguin en compte la totalitat de les dimensions de la persona-família (treball, formació, habitatge, salut, conciliació, suports econòmics, socials i emocional, educació, etc.), que facin més èmfasi en la prevenció, i que trenquin el cercle hereditari de la pobresa de mares a fills/es per assegurar que tinguin els mateixos drets i oportunitats que la resta de la ciutadania.

Llegir l’estudi ‘Monoparentalitat femenina i pobresa’

Comparte nuestra causa!!

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, Premi l'enllaç per a més informació. ACCEPTAR

Avís de galetes