Embaràs en l’adolescència, una qüestió de dos?

Embaràs en l’adolescència, una qüestió de dos? 2016.08.03
Publicat el 08/03/2016 a Embarassada, General, Professionals

Avui reivindiquem el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, i un any més es reaviva el debat sobre algunes conductes quotidianes de masclisme, que lamentablement sovint passen desapercebudes socialment i s’accepten com a normals.

Segons un informe de la ONU, una de cada tres dones ha estat agredida alguna vegada física o sexualment, i en la majoria dels casos per la seva parella sentimental. Des de Preinfant, on acompanyem a joves i adolescents en situacions de vulnerabilitat durant l’embaràs i la maternitat, hem volgut reflexionar sobre els models de domini i submissió que poden produir-se en les seves relacions de parella.

Soles davant la decisió

Lucía i María es van quedar embarassades als 18 anys, i van decidir seguir endavant quan ni la seva parella ni la seva família els donava suport. Van haver d’enfrontar-se soles a les expectatives, els dubtes i les pors de ser dones i mares alhora.

sexisme jovesSegons un informe de la Generalitat, la vulnerabilitat d’aquestes joves s’agreuja quan el seu entorn familiar és també molt complex, com pot ser pertànyer a cultures molt tradicionals o tenir situacions económiques irregulars.

La Lucía va ocultar el seu embaràs a tothom per por de que ho sapigués la seva família: “Per la meva religió, jo no puc tenir sexe abans del matrimoni. Quan es van assabentar, vaig haver de marxar de casa… fins i tot un dels meus germans volia pegar-me.”

Ella volia ser mare relativament jove, però sempre s’ho imaginava amb una parella estable. En canvi, li va tocar assumir tota la responsabilitat de l’embaràs. “Ell em pressionava per fer-ho sempre sense protecció, i jo havia de prendre’m la pastilla del dia després. Però a mi no em sentava bé… i alguna vegada me’n vaig oblidar. Quan em vaig quedar embarassada, em va cridar irresponsable i em va donar tota la culpa a mi”.

El nòvio de la María, al principi, també va voler desvincular-se’n totalment. “Em va intentar convèncer que avortés perquè ens portàvem malament. Després, vaig decidir prendre la decisió pel meu compte, i llavors em va dir que ell passaria igual, tant si el tenia com si no”.

En la majoria dels casos les joves es veuen obligades a deixar d’estudiar o treballar, i senten que hauran d’abandonar els seus projectes per ocupar-se de la maternitat. La María no volia deixar les seves classes, però els professors la pressionaven a fer-ho perquè amb els símptomes de l’embaràs li costava seguir el ritme. “Ell es creia que m’havia quedat embarassada a propòsit per enganxar-lo per tota la vida. Es creuen que a nosaltres ens és igual haver de canviar de vida?”

Abús emocional

Abans de l’embaràs, moltes d’aquestes joves han viscut situacions de control, possessió o gelosia per part de les seves parelles.

Segons l’estudi Prevenció de la violència de gènere en l’adolescència, un terç de les adolescents assumeix com a normal que la seva parella la controli, i segons una recerca de La Xunta al 23,2% de les noies reconeixen que les han intentat aïllar de les seves amistats.

La Lucía es defensava constantment. “Estava obsessiu. Em controlava perquè creia que jo m’anava ficant al llit amb tots els nois que hi havia al meu al voltant, fins i tot els de la parada de l’autobús. Em trucava a totes hores per comprovar que estava a casa. Havia de sortir amb les meves amigues d’amagat”.

Només amb la col·laboració de tot el conjunt de la societat es poden substituir aquests models masclistes per models de respecte mutu. No obstant això, la pròpia societat de consum fomenta sovint l’estereotip de dona sexy i provocadora a través de la publicitat i els mitjans de comunicació.

El nòvio de la María la va posar en dubte des del principi. “M’acusava d’haver-me quedat embarassada de qualsevol. Serà d’un altre! A saber amb quants has estat, em deia.”

A més, sovint aquestes joves es senten jutjades en diferents àmbits per decidir seguir endavant amb l’embaràs sense el suport de les seves parelles, fora del concepte de família feliç. A la María li feia vergonya sortir al carrer. “Sentia que tots es giraven per mirar-me. A més, creus que tothom t’està jutjant per estar sola i amb la panxa. Si almenys hagués estat amb el pare, m’hauria sentit millor”.

La Lucía va sentir la desaprovació fins i tot per part de la ginecòloga que la va atendre en un primer moment. “Quina joventut! Les noies d’avui dia no sabeu gens… Tu mateixa. Però si no tens l’ajuda del pare, per a què el vols tenir?”

Amb suport és més fàcil

És fonamental sentir-se acompanyada i compresa per afrontar el gran repte que hi ha per davant. I com a dones, el més important és saber identificar les actituds sexistes en les nostres relacions de parella i en la nostra vida diària per poder prevenir altres situacions més greus. Per això, és important recolzar-se en familiars propers o amigues, així com participar en grups de suport a la criança i la maternitat on compartir experiències amb altres mares. La María i la Lucía ja ho fan, tot i que les seves parelles no ho aproven del tot. “A la meva parella no li agrada que vingui a aquestes trobades, es creu que em ficaran idees rares al cap, com si anessin a posar-me en contra d’ell. Però jo vinc perquè vull!”

Pots dirigir-te al nostre equip de Preinfant, i una de les nostres professionals es posarà en contacte amb tu al més aviat possible.

Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista (Ajuntament de Barcelona)

Comparte nuestra causa!!

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, Premi l'enllaç per a més informació. ACCEPTAR

Avís de galetes