Relat d’una mare adolescent: ‘Créixer al teu costat’

Relat d’una mare adolescent: ‘Créixer al teu costat’ 2015.11.05
Publicat el 11/05/2015 a Relats

Mare adolescent

Feia uns dies que em sentia estranya, tenia nàusees, i una mica de malestar. Encara que em preocupava pensar-hi, hi havia possibilitats de què estigués embarassada, la meva regla no havia estat gens regular, així que me’n vaig anar a la farmàcia i em vaig comprar un test d’embaràs. Aquells minuts d’espera em van semblar eterns… Va donar positiu! Jo no sabia com reaccionar, i el Nil, la meva parella, va saltar d’alegria. Tot i ser joves ell estava molt il·lusionat i tenia ganes de ser pare.

Dir-ho a la meva mare no va ser fàcil, no sabia quina seria la seva reacció. Vaig anar a la meva ginecòlega amb ella i ens va confirmar que estava embarassada. La meva mare es va quedar molt sorpresa, pensativa i només em va dir que li hagués agradat que fos mare més endavant, i que volia que seguís estudiant. La reacció del meu pare no va ser millor, però amb el temps, la seva actitud canviaria completament.

Poc després vaig escoltar el batec del cor del bebè, va ser una sensació indescriptible. Llavors em van plantejar si volia seguir endavant amb l’embaràs, i malgrat els meus temors, no ho vaig dubtar, vaig decidir seguir endavant en la que ha estat la major aventura de la meva vida. La relació amb el Nil no estava en el millor moment, no ens coneixíem molt i em vaig plantejar separar-me, però l’embaràs ens va unir molt, i va enfortir la relació.

L’embaràs va passar ràpid, cada dia em sentia més il·lusionada. Dir-ho a la feina no va ser fàcil, però vaig poder seguir endavant. 9 mesos més tard va arribar el moment esperat: tenir el Bruno als meus braços per primera vegada va ser tan emocionant…

Han passat 2 anys i 3 mesos, i no canviaria res del que va succeir. Ser mare és una gran responsabilitat, no és fàcil compaginar-ho amb la feina, i sovint es troba a faltar tenir temps per a una mateixa i per fer activitats, però miro el meu fill i sempre em treu un somriure, veure’l aprendre, i créixer al seu costat és realment meravellós.

Claudia, mare adolescent
Va ser mare als 22 anys.

Comparte nuestra causa!!

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, Premi l'enllaç per a més informació. ACCEPTAR

Avís de galetes