Relat d'una mare adolescent: 'El més bonic que la vida m'ha donat’

Relat d'una mare adolescent: 'El més bonic que la vida m'ha donat’ 2015.11.26
Publicat el 26/11/2015 a General, Relats

relat mare adolescent

Recordo aquell dia com si fos ahir… Vaig saber que estava embarassada, perquè jo estava súper malament, vomitava tot le que menjava, especialment al matí, i vaig pensar que era un virus…

Un dia d'octubre, em vaig fer la prova d'embaràs, i em va donar 'embarassada +3'. La meva cara era una barreja entre mil dubtes, i una gran felicitat inexplicable, això de tenir alguna cosa dins meu, alguna cosa que m'anava a canviar la vida, algú per qui aixecar-me dia a dia.

Estava súper mega espantada pel que els altres anaven a pensar, sobretot les persones més properes de mi. Em van portar a la llevadora perquè em donés els papers per avortar, però la veritat és que jo no estava convençuda de fer-ho, més aviat volien que ho fes… Em van comentar una mica els dos tipus d'avortament que hi havia i també em van parlar de l'altre camí, el que vaig triar jo, seguir endavant amb l'embaràs.

Ara que sóc mare, no em penedeixo d'haver pres aquesta gran decisió. Penso que és el millor que m'ha pogut passar mai. Em va canviar la vida a millor, em a fer madurar, i deixar els meus mals camins en un simple passat. M'encanten aquests somriures que em treu, aquestes noves coses que aprenem junts. Avui som una gran família, al costat del seu pare. (Un 26 maig 2015 va néixer Iker S.).

Andrea, mare adolescent

Va ser mare als 17 anys.

Comparteix la nostra causa!

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, Premi l'enllaç per a més informació. ACCEPTAR

Avís de galetes