Preinfant participa al XV Fòrum contra les Violències de Gènere abordant les violències durant l’embaràs

Preinfant participa al XV Fòrum contra les Violències de Gènere abordant les violències durant l’embaràs 2019-11-22
Publicat el 22/11/2019 a Embarassada, General, Professionals

 Preinfant al XV Fòrum contr ales violències de gènereEl XV Fòrum contra les Violències de Gènere es va celebrar els dies 7, 8 i 9 de novembre de 2019 a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, i va girar entorn de les violències masclistes a la infància i l’adolescència.

L’equip de Preinfant d’ABD va liderar la xerrada “LES VIOLÈNCIES DURANT L’EMBARÀS TRASPASSEN LA PLACENTA. Propostes de transformació i experiències d’intervenció des d’una perspectiva de gènere i d’apoderament de les dones”.

Les professionals de Preinfant -programa d’ABD– treballem amb dones en situacions de vulnerabilitat, embarassades i mares amb infants de 0 a 3 anys, i observem en el dia a dia l’impacte que la violència masclista té sobre les dones, els infants i en el vincle afectiu entre mare i nadó. I és que les violències traspassen la placenta, però, ¿de què parlem exactament quan parlem de violències durant l’embaràs?

Les violències que rebem les dones durant l’embaràs i la criança: Dades

La tesi doctoral Violencia de pareja durante el embarazo en mujeres que dan a luz en hospitales públicos de Andalucía (2015) de Maria Casilda Velasco Juez és el primer estudi sobre la violència masclista en dones gestants realitzada a l’Estat Espanyol. Algunes de les principals conclusions són que 1 de cada 4 dones pateix agressions físiques, verbals i sexuals durant l’embaràs; i que el 21% de les dones ha patit violència emocional, i un 36% ha confessat que la violència física era diària.

En la mateixa línia, la tesi d’ Analía Gómez (llevadora), una investigació acció participativa duta a terme en els ASSIR de l’Hospitalet de Llobregat (2005) conclou que la violència masclista és un problema de salut pública. I per tant, les professionals de la salut tenen una gran responsabilitat en la prevenció, detecció i abordatge d’aquesta. Les llevadores, especialment, ocupen una posició clau.

Conclou també que en molt poques ocasions les dones revelem de manera espontània que patim violència, la patim en silenci. Si no es pregunta, només s’identifiquen els casos de violència física. De fet, s’estima que de les dones que assistim als Serveis d’Atenció Primària de Salut, entre 17-25% patim violència masclista, encara que el motiu pel qual consultem no sempre és una lesió per agressió.

És fonamental, per tant, la sensibilització i formació de les llevadores per millorar les habilitats en els aspectes comunicatius i legals, la comprensió del cicle de la violència masclista i la capacitat per a la detecció dels signes i símptomes de la mateixa.

Violència de parella, violència intrafamiliar, i violència del sistema

Hi ha 3 tipus de violència que afecten en l’embaràs i la criança. D’una banda, trobem la Violència de parella que es pot donar abans, durant i després de l’embaràs, amb relacions amb força control emocional, en alguns casos amb episodis de violència física, relacions sexuals en les quals decideixen poc o gens sobre quan i com tenir sexe i sobre quins mètodes anticonceptius utilitzar, i en conseqüència embarassos no planificats ni desitjats. Sovint les parelles no assumeixen aquest embaràs i trenquen la relació. En aquests casos, les dones es fan càrrec d’aquesta nova situació de gestació soles, en el millor dels casos amb el suport de la seva pròpia família.

D’altra banda, trobem la Violència intrafamiliar. En la nostra pràctica diària ens trobem amb dones que han viscut violència per part de la seva família d’origen en la seva infància i adolescència. Normalment les persones que han exercit aquesta violència han estat els seus progenitors (pare i/o mare), o d’altres familiars que les han cuidat. Amb l’embaràs pot seguir la violència (emocional, física o sexual). Per exemple, algunes noies es troben amb el rebuig frontal de la família i sovint no es té en compte la seva voluntat, reben pressions ja sigui perquè avorti, o per tot el contrari, etc. Un cop la noia pareix, la família pot donar-li suport o deixar-la completament sola, amb les nefastes conseqüències que comporta.

Per acabar no podem oblidar les Violències del sistema (sanitari, educatiu, social i legal). Alguns exemples d’aquesta violència és el no complimet de drets com: ser atesa pel sistema públic de salut, no patir violència obstètrica, dret a continuar estudiant a l’institut/escola, drets laborals, drets d’immigració, etc.

I tot això no només impacta en la dona sinó que té conseqüències directes sobre l’infant, fins i tot abans de néixer.

Detecció i acompanyament de situacions de violència durant l’embaràs

Els i les professionals i la ciutadania en general hem de conèixer que la violència masclista és estructural i sistemàtica contra les dones, i que les dones gestants estem en una situació de major vulnerabilitat. A més a més, cal que totes les persones que atenem a dones embarassades ens posem les ulleres de la detecció.

El sistema de salut és el principal servei que atén a la dona gestant. Hi ha múltiples ocasions per a la detecció de la violència al llarg de l’embaràs, part i puerperi (consultes d’Atenció Primària i Atenció Hospitalària, ingressos, urgències, sala de parts, neonatologia, pediatria, etc.). I hi ha una sèrie de senyals d’alerta als quals cal estar atents i atentes: embarassos no desitjats, el poc increment de pes en la gestació, les infeccions vaginals, urinàries de repetició o de transmissió sexual, l’incompliment de les cites o tractaments, el consum de tòxics, la depressió, ansietat, trastorns alimentaris,… Aquests indicadors es recullen al Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya de la Generalitat de Catalunya.

Propostes per a detectar i acompanyar una situació de violència durant l’embaràs

En primer lloc, ens sembla essencial l’establiment d’un vincle significatiu entre la professional i la dona gestant. A través d’aquest vincle la dona podrà revelar la seva situació de violència en un entorn de seguretat i confiança, i les intervencions de la professional no seran rebudes com un judici o un risc.

En segon lloc, cal que el servei sigui accessible de forma senzilla. La disponibilitat i la flexibilitat són actituds professionals que facilitaran la vinculació i l’atenció de les dones gestants.

D’altra banda, cal fer un treball en xarxa posant la dona i l’infant al centre. La dona coneixedora de la informació que es comparteix i amb un paper actiu en l’establiment d’objectius i plans de treball compartits amb altres serveis (de salut, socials, comunitaris…).

En conclusió, des de Preinfant considerem que els i les professionals tenim l’obligació de donar el millor suport a la mare i el nadó, per afavorir el seu apoderament en el trencament de la violència. Ens trobem però amb una paradoxa: un sistema que no dóna cobertura a les necessitats bàsiques de la dona i l’infant, i per tant els posa a tots dos en risc i els evoca a seguir en el cercle de la violència.

Comparte nuestra causa!!

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, Premi l'enllaç per a més informació. ACCEPTAR

Avís de galetes